dimarts, 18 de gener del 2011

Gran web, millor persona

Un recurs que resumeix prou bé i de manera molt dinàmica l'assignatura d'Història de l'Antropologia.
Podeu anar a la web aquí.

dimarts, 11 de gener del 2011

Pólvora de Canó. Concepte de cultura de Benedict i trets característics.

Benedict parteix del relativisme cultural de Boas, de la certesa que cada societat ha d’observar-se des d’ella mateixa, per explicar el seu concepte de cultura.

Tradicionalment s’han observat les cultures com un conjunt de trets característics com ara el tipus de reciprocitat, de matrimoni, de maneres d’afrontar la mort, etc. però les cultures no són un recull de fets aïllats sinó que estan integrades dins d’un tot, dins d’un patró més o menys coherent d’acció i pensament. L’experiència de cada una de les societats, l’impuls amb què s’enfronten a diferents fets de la vida fa que es creïn pautes culturals generalitzades. La cultura, doncs, sorgeix de les inquietuds intel·lectuals i emocionals de cada poble.

El tot, en aquest cas la cultura, no és la suma de les parts, sinó la interacció d’aquestes, és una nova potencialitat, és un procés que va més enllà de les pautes culturals. Tot està entrellaçat en un significat més o menys concret. Però és alguna cosa més. El tot determina les parts, no només la seva relació sinó també la pròpia naturalesa d’aquestes.

D’acord amb Benedict, si la cultura és un procés és perquè constantment, al llarg de la història, es va adaptant a les seves pròpies experiències. L’experiència crea patrons coherents que es desenvolupen dins de la cultura gràcies a les regles inconscients d’elecció. La cultura és doncs un tot articulat i no un conjunt de trets característics diferencials. Per tant, l’antropologia no ha de dedicar-se a la mera classificació de trets culturals sinó a observar com aquests s’integren entre sí. És a dir, l’important no és classificar sinó entendre amb concreció totes les cares d’aquella cultura que vulgui estudiar-se.

A més, és important relacionar cada tret cultural amb els motius, les emocions i els valors instituïts de cada cultura. Cada cultura doncs, desenvolupa potencialment una personalitat més o menys marcada. Els individus es socialitzen a partir dels patrons de comportament que la cultura de la societat del seu voltant expressa. Per tant, cada nou individu manté el caràcter de la seva cultura, perquè ell mateix és un reflex d’aquesta. Per Benedict cada cultura és la personalitat. La cultura és el fonament del comportament de l’individu i, en extensió, de les estructures socials. Per això, per copsar la totalitat de cada cultura, l’antropologia s’ha de servir de la sociologia i la psicologia, per relacionar personalitat, societat i cultura.

Dins de cada cultura hi ha uns elements de la personalitat més o menys acceptats i valorats, i per adaptació, l’individu els pren inconscientment com si fossin seus. En realitat, però, aquests elements pertanyen als imperatius morals que cada cultura ha anat forjant amb el temps.
------------
A partir del text: Ruth Fulton, Benedict, “La integración de la cultura”, a El hombre y la cultura, Barcelona: Edhasa, 1989 [1934]:57-68