El trabajo del antropólogo: mirar, escuchar, escribir. Roberto Caradoso de Oliveira. Resum

Per Cardoso de Oliveira el treball d’un antropòleg es base en tres aspectos, tres passos que si són ben questionats poden ser la clau per a obtener un magnífic treball de camp. Aquestes tres característiques són mirar, escoltar i escriure. L’autor pretén qüestionar aquestes tres etapes que considera que són bàsiques en el procés de coneixement de l’altre.

Per refereir-se a la mirada de l’observador, Cardoso utilitza la il·lustrativa paraula refracció. Com un eixamplament de la llum, quan l’antropòleg mira no veu allò merament exòtic sinó que hi aboca també tot el coneixement previ acumulat. Quan l’antropòleg mira veu moltes més coses, la teoria social previa educa i sofistica l’observació de l’etnòleg. Aquest, quan mira per exemple una casa, hi veu cases semblants, tipus de relacions socials, canvis culturals, etc. Però la mirada de vegades pot no arribar a tot arreu, és necessari confirmar les idees que duu a la ment, i en aquest punt és quan entra en joc escoltar.

Mirar i escoltar es complementen en el treball de l’antropòleg, mai es tapen o s’oposen sinó que són suma l’un de l’altre. I així com la teoria modifica la capacitat de mirar, també modifica la d’escoltar. Escoltar permet a l’observador arribar a entreveure el model natiu distingint entre allò de més i allò realment interessant. A simple vista pot semblar que el principal problema és el desconeixement de la llengua de l’indígena, però en realitat és la diferència entre idiomes culturals. És molt important alhora d’escoltar doncs, d’entendre que tant l’entrevistador com el natiu tenen diferents visions del món i, també donar imporatància a la relació entre ambdós, ja que encara que l’etnòleg vulgui ser neutral, no sempre és així. El tracte d’iguals entre investigador i informant, la no contaminació del discurs natiu, l’acceptació de l’observació dins la societat i el seu rol afable són el qeu es denominen com a observació participant.

Si mirar i escoltar són allò previ, l’escriure és el després, el treball a l’oficina. Però escriure una etnografia no és senzill, com diu l’antropòleg Geertz és una feina “moral, política i epistemològicament delicada” ja que no consisteix a traduir una cultura indígena al llenguatge antropològic sinó que es tracta d’una interpretació. Hi ha molta subjectivitat en joc i, a més, el being here, ser a l’oficina també modifica el discurs. Cardoso distingeix entre monografies clàssiques i modernes, i menciona l’existència de les postmodernes. Diu que el problema principal és la veu de l’antropòleg, no pot amagar-se rere un “nosaltres”, però tampoc pot caure en la subjectivitat absoluta d’un “jo”. És difícil d’ubicar-se en una disciplinatant subjectiva que alhora busca ser científica. Escriure va lligat intimament a pensar. Quan s’escriu es pensa i per tant escrivint es produeixen coneixements. La reescriptura del text serveix per consolidar i perfeccionar els arguments.
------------
Cardoso de Oliveira, Roberto. El trabajo del antropólogo: mirar, escuchar y escribir, AVÁ num.5, Maig 2004. Pags 55-68.

El mundo que compartimos, nuevas alternativas - Teresa San Román. Resum

El mundo que compartimos, nuevas alternativas                    

Teresa San Román - 2000

L’autora fa balanç dels últims anys dedicats al treball de camp antropològic. Té una mirada molt pessimista, fruit del desencant amb l’acadèmica. La universitat ha abandonat el seu objecte d’estudi, és vanitosa, remou molts llibres, però ha perdut la seva vocació. Ha desaparegut l’aplicació pràctica, basada en els interessos reals de la gent, i sols queda, com diu l’autora, un coneixement construït amb paper pinotxo. Com si s’hagués llevat un vel dels ulls, San Román exemplifica els seus mots amb experiències pròpies amb immigrants i gitanos farts de ser estudiats, farts de la bona voluntat buida, que no els aporta mai res; immigrants i gitanos que coneixen l’antropòleg més que l’antropòleg a ells, que els serveixen en safata les respostes que estan buscant.

Cada cop hi ha més i més estudis, però la qualitats d’aquests n’és inversament proporcional al nombre. Sembla com si sobrevolés una vanitosa humilitat per damunt de l’acadèmica que només acaba produint articles i estudis repetició de si mateixos, un fer per fer tòxic. La importància es dóna a tenir dades, moltes dades, i contrastar-les en detriment a parar atenció a un correcte plantejament de cada un dels estudis. En detriment a donar temps al temps.

L’autora denuncia la gran falta d’humilitat en els actuals estudis antropològics, els investigadors de camp els hi falta esforç i professionalitat. Però aquests elements: la comprensió, la transparència, la seriositat, etc no serveixen de res si no hi ha una acció al darrere. No serveix de res que la universitat creï estudis de qualitat si després no els aplica, no els posa en pràctica. Cal exigir a la universitat la seva funció veritable, la d’utilitat social, la de sotmetre el món a la reflexió i de proposar alternatives.
------------
San Román, Teresa. El mundo que compartimos. Una alternativa. Revista Antropologí, num.9, 2004, Madrid.

Confesiones d'ignorancia y fracaso - Malinowski. Resum

Malinowski es pregunta a què es deuen els buits que sorgeixen d’un treball de camp, com apareixen i què denoten. En diu que molts investigadors creuen que no tenen res a dir sobre un aspecte determinat, però per ell si no es descobreix alguna cosa, si no s’arriba a saber res sobre un tema, no vol dir que “no en tinc res a dir”, sinó que “no n’he descobert res”. I no descobrir res ja és descobrir alguna cosa. Els buits d’informació no poden passar-se per alt, tenen algun significat. Per trobar-lo cal honestedat i humilitat en el treball de l’antropòleg.

A partir d’aquí, l’autor procura descriure detalladament el que per ell és el millor mètode que pot fer servir un antropòleg per ser coherent i conseqüent amb tot el que es vagi trobant durant la investigació. Per exemplificar aquest mètode, Malinowski fa un repàs de la seva estada a la Melanèsia, on va observar principalment les expressions agrícoles de l’arxipèlag i com aquestes es relacionen amb la màgia. En diu que el primer aspecte important és aprendre la llengua dels nadius i viure amb ells per entendre’ls.

Hi ha un parell de punts importants alhora d’enfrontar-se a un treball de camp: el procés de coneixement i la comprensió. Per començar, cal una recollida exhaustiva de documentació quantitativa, després dades qualitatives i lingüístiques que completin un tot informatiu. Finalment, és d’igual importància l’explicar com s’ha arribat a adquirir cada una de les dades. Per tant, primer cal entendre què fan els altres, anotant fets aïllats, després entendre el perquè ho fan, què els aporta, quines són les diferents institucions... i finalment fer-ne una petita síntesi. Cal tenir en compte però que l’observador pot tenir una opinió sobre el que significa en conjunt, dins de la societat, allò que està estudiant, però no està obligat ni li correspon d’explicar-ho. Malinowski descriu les institucions dels seus argonautes, però no opina sobre la funció essencial. També és important el fet que cada observador és expert en algun o altre camp, que és impossible abraçar totes les branques del saber; es pot entendre de simbologia i obviar la botànica i la tecnologia – com li va passar, en part, a Malinowski.

L’observació cal fer-la lliure de prejudicis. Diu l’autor que de vegades la mateixa investigació els acaba trencant a tots.

Un altre tema desenvolupat per l’autor és la importància del plantejament de l’estratègia a seguir. Donar massa importància a un aspecte d’una societat o entendre’l com a universal pot ser un error fatal. L’antropologia no és mai exacta, cal reelaorar, reobservar, és constant reciclatge. Quan es torna del camp i s’escriu, es reposa i es medita la vivència, quan passa el temps, l’observador s’adona que té llacunes, que va descuidar coses, que ho pot fer millor. Per això Malinowski diu que si no hagués tornat una segona i una tercera vegada a Melanèsia el seu estudi fóra més incomplet. A més, el treball d’un antropòleg no és tancat o finit, d’altres hi poden abocar, col·laborar per enriquir-lo o utilitzar-lo per enriquir-se ells, ja sigui reconeixent les grans aportacions o els errors comesos pels autors.
------------
Malinowski, Bronislaw. Confesiones de ignorancia y fracaso, a Lloberta, J.R. (ed) La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama, 129-139.

Argonautes del Pacífic Occidental - Malinowski - 1922. Resum.

El text és el primer capítol d’Els Argonautes del Pacífic Occidental on Malinowski explica la importància de la xarxa comercial de la kula, per als habitans de Melanèsia.

Abans de començar a explicar què és la kula, Malinowski dedica un capítol sencer dels seus Argonautes, a fer una explicació detallada del procés metodològic que ha fet servir per recollir les dades i així poder presentar-se davant del lector de manera oberta, científica, precisa i sincera. L’autor vol descriure el seu mètode a partir del seu relat, a partir del moment en què va arribar tot sol en una platja de Nova Guinea i va haver de fer grans esforços per poder-se posar en contacte amb els indígenes. Quan entra al poblat per primer cop, de seguida ja vol entaular conversa i preguntar conceptes tècnics, però s’adona de la seva gran mancança: el desconeixement de la llengua indígena. Per tant es dedica a buscar dades quantitatives, tot i que en aquell moment li sembli absurda i una pèrduda de temps aquest tipus de recollida de dades.

Malinowski diu que hi ha tres principis metodològics: conèixer el caràcter científic de l’antropologia, viure amb els indígenes i utilitzar una sèrie de passos per recollir i sintetitzar dades.

És molt important viure enmig dels indígenes per, com diu l’autor, començar a formar part de l’ambient i a estar personalment interessat per el que passa. Al cap d’un temps, els indígenes ja no paren atenció a l’etnògraf, que passa a ser un element més del lloc, i per tant actuen amb normalitat sense alterar-se per la presència de l’observador.  De totes formes, és difícil de copsar el tarannà dels indígenes, per això sovint es cometen errors, es fan preguntes fora de context, etc. Pel que fa al tercer principi metodològic, el de ser conscient dels resultats científics de la recerca, l’autor vol deixar clar que no es tracta de tenir prejudicis sinó d’estar al dia dels avanços, de sevir-se de les experiències dels altres per fer front als possibles problemes amb què es pugui trobar.

Al contrari del que s’havia cregut sempre, els indígenes no són uns salvatges sinó que també tenen lleis i ordre social i personal. I tot i que pugui ser cert que no són conscients dels codis tribals que segueixen, no vol dir que hagin de ser tractats com a infants. Tenen uns sistemes molt clars que cal organitzar en taules i gràfics. Diu Malinowski que perquè es creguin un etnògraf, ha d’ordenar-ho tot, catalogar-ho tot per oferir una visió general a partir de dades estadístiques d ela cultura que pretén desciure. Per això, a tall d’exemple, l’autor descriu cronològicament i sintètica els esdeveniments que va presenciar en relació amb la kula.

Però establir regles i patrons és una mica artificial, si bé és cert que hi ha tendències culturals, res és rígid en una societat. No es pot passar res per alt, no es pot apartar cap tema, tant la vida íntima com es sistemes d’organització són importants. La capacitat de l’observador és bàsica per no deixar-se res. I la millor manera de fer-ho és utilitzant un diari etnogràfic. Així l’investigador pot contrastar dades i observacions, això sí, sense oblidar de participar i prendre part en la vida dels indígenes.

Finalment també cal plasmar l’esperit dels indígenes: les opinions, concepcions i percepcions sobre allò que fan. Allò que senten com a membres d’una determinada societat. I transmetre-ho, com diu l’autor, en un corpus inscriptionum, un conjunt de pensaments i opinions indígenes. O sia, adonar-se de la visió que l’indígena té del propi món. Els valors de la cultura, les institucions, aspiracions, com l’afecta el que l’envolta, etc. I coneixent els desitjos que impulsen la vida dels indígenes, potser ens servirà per entendre la pròpia naturalesa d’occident.
------------
Malinowski, Bronislaw. Introducció: objecte, mètode i abast d'aquesta investigació a Els Argonautes del Pacific Occidental I, Barcelona: Edicions 62, 53-78.