El trabajo del antropólogo: mirar, escuchar, escribir. Roberto Caradoso de Oliveira. Resum

Per Cardoso de Oliveira el treball d’un antropòleg es base en tres aspectos, tres passos que si són ben questionats poden ser la clau per a obtener un magnífic treball de camp. Aquestes tres característiques són mirar, escoltar i escriure. L’autor pretén qüestionar aquestes tres etapes que considera que són bàsiques en el procés de coneixement de l’altre.

Per refereir-se a la mirada de l’observador, Cardoso utilitza la il·lustrativa paraula refracció. Com un eixamplament de la llum, quan l’antropòleg mira no veu allò merament exòtic sinó que hi aboca també tot el coneixement previ acumulat. Quan l’antropòleg mira veu moltes més coses, la teoria social previa educa i sofistica l’observació de l’etnòleg. Aquest, quan mira per exemple una casa, hi veu cases semblants, tipus de relacions socials, canvis culturals, etc. Però la mirada de vegades pot no arribar a tot arreu, és necessari confirmar les idees que duu a la ment, i en aquest punt és quan entra en joc escoltar.

Mirar i escoltar es complementen en el treball de l’antropòleg, mai es tapen o s’oposen sinó que són suma l’un de l’altre. I així com la teoria modifica la capacitat de mirar, també modifica la d’escoltar. Escoltar permet a l’observador arribar a entreveure el model natiu distingint entre allò de més i allò realment interessant. A simple vista pot semblar que el principal problema és el desconeixement de la llengua de l’indígena, però en realitat és la diferència entre idiomes culturals. És molt important alhora d’escoltar doncs, d’entendre que tant l’entrevistador com el natiu tenen diferents visions del món i, també donar imporatància a la relació entre ambdós, ja que encara que l’etnòleg vulgui ser neutral, no sempre és així. El tracte d’iguals entre investigador i informant, la no contaminació del discurs natiu, l’acceptació de l’observació dins la societat i el seu rol afable són el qeu es denominen com a observació participant.

Si mirar i escoltar són allò previ, l’escriure és el després, el treball a l’oficina. Però escriure una etnografia no és senzill, com diu l’antropòleg Geertz és una feina “moral, política i epistemològicament delicada” ja que no consisteix a traduir una cultura indígena al llenguatge antropològic sinó que es tracta d’una interpretació. Hi ha molta subjectivitat en joc i, a més, el being here, ser a l’oficina també modifica el discurs. Cardoso distingeix entre monografies clàssiques i modernes, i menciona l’existència de les postmodernes. Diu que el problema principal és la veu de l’antropòleg, no pot amagar-se rere un “nosaltres”, però tampoc pot caure en la subjectivitat absoluta d’un “jo”. És difícil d’ubicar-se en una disciplinatant subjectiva que alhora busca ser científica. Escriure va lligat intimament a pensar. Quan s’escriu es pensa i per tant escrivint es produeixen coneixements. La reescriptura del text serveix per consolidar i perfeccionar els arguments.
------------
Cardoso de Oliveira, Roberto. El trabajo del antropólogo: mirar, escuchar y escribir, AVÁ num.5, Maig 2004. Pags 55-68.