El mundo que compartimos, nuevas alternativas - Teresa San Román. Resum

El mundo que compartimos, nuevas alternativas                    

Teresa San Román - 2000

L’autora fa balanç dels últims anys dedicats al treball de camp antropològic. Té una mirada molt pessimista, fruit del desencant amb l’acadèmica. La universitat ha abandonat el seu objecte d’estudi, és vanitosa, remou molts llibres, però ha perdut la seva vocació. Ha desaparegut l’aplicació pràctica, basada en els interessos reals de la gent, i sols queda, com diu l’autora, un coneixement construït amb paper pinotxo. Com si s’hagués llevat un vel dels ulls, San Román exemplifica els seus mots amb experiències pròpies amb immigrants i gitanos farts de ser estudiats, farts de la bona voluntat buida, que no els aporta mai res; immigrants i gitanos que coneixen l’antropòleg més que l’antropòleg a ells, que els serveixen en safata les respostes que estan buscant.

Cada cop hi ha més i més estudis, però la qualitats d’aquests n’és inversament proporcional al nombre. Sembla com si sobrevolés una vanitosa humilitat per damunt de l’acadèmica que només acaba produint articles i estudis repetició de si mateixos, un fer per fer tòxic. La importància es dóna a tenir dades, moltes dades, i contrastar-les en detriment a parar atenció a un correcte plantejament de cada un dels estudis. En detriment a donar temps al temps.

L’autora denuncia la gran falta d’humilitat en els actuals estudis antropològics, els investigadors de camp els hi falta esforç i professionalitat. Però aquests elements: la comprensió, la transparència, la seriositat, etc no serveixen de res si no hi ha una acció al darrere. No serveix de res que la universitat creï estudis de qualitat si després no els aplica, no els posa en pràctica. Cal exigir a la universitat la seva funció veritable, la d’utilitat social, la de sotmetre el món a la reflexió i de proposar alternatives.
------------
San Román, Teresa. El mundo que compartimos. Una alternativa. Revista Antropologí, num.9, 2004, Madrid.