Graons sense ascensor

Morgan creix i viu envoltat d’un pensament il·lustrat consolidat herència de la revolució francesa. Figures importants com Spencer o Darwin evidencien els pressupòsits de la il·lustració, els mateixos que impregnen la mentalitat de Morgan: hi ha una naturalesa humana comuna, una unitat psíquica de la humanitat, i evidentment, occident és dalt de tot, el patró a seguir; l’home tendeix a la perfecció, pot ser millor i la història n’és un bon exemple, s’ha passat de menys a més, les pobles menys evolucionats són un testimoni viu del passat, s’ha ascendit de la irracionalitat de la selva a la raó de les ciutats. Tot, gràcies al progrés. Això sí, els il·lustrats tenien una orientació clarament política i moral, i els evolucionistes tenen plantejaments científics.

L’objectiu de Morgan és doncs, el de l’època, fer un anàlisi científic de la història de les societats humanes per poder arribar a una societat d’individus lliures. La classificació no és perquè sí, Morgan contribueix a eixamplar el marc de coneixement de l’època. El contribució de Morgan és doncs organitzar els pobles de menys a més evolucionats, així doncs fa una classificació d’estadis de desenvolupament jeràrquic i progressiu.  Morgan diu que els objectes de propietat, els invents i els descobriments, augmenten en cada període històric. Per això fa una descripció detallada de les regles de propietat i herència en els estadis de salvatgisme i barbàrie, i com això influeix en el parentiu, la producció o la distribució de recursos.

La cultura per tant, està sotmesa a una unilinialitat ascendent, les cultures pretenen pujar, escalar gradualment per cada un dels estadis fixes i inevitables.

Occident, no pot imposar el model, en té la obligació moral. Cal ajudar els pobles en el seu camí, perquè tota la humanitat té la potencialitat de ser civilitzat. Aquesta és potser la idea més notòria de l’evolucionisme, ja sigui cultural com biològic: els salvatges són humans, l’acceptació d’una humanitat global és un canvi radical. Tots els pobles poden ser, hi ha una línia jeràrquica però s’hi pot parlar horitzontalment. Els evolucionistes com Morgan són uns romàntics, uns paternalistes, humanifiquen.

I tot aquest còctel porta al colonialisme, els missioners, etc. els pobles que han quedat encallats en el temps cal anar-los a ajudar.

Tot i que el punt de partida de Morgan és que existeix un camí del que no es pot sortir, també se li escapaven coses: pensava que en alguns aspectes, els pobles “primitius” eren superiors, per les seves formes col·lectives de propietat, el sentit de comunitat i cooperació. Per tant, arribava a la conclusió que podria existir en un futur de la humanitat, un nivell més de civilització més alt, que restableixi la propietat col·lectiva dels recursos fonamentals.

------------

A partir del text: Lewis Herny, MORGAN, “El desenvolvimiento del concepto de propiedad”, a Sociedad Primitiva, Madrid: Ayuso, 1971 [1877]:523-545