Quan l'amor tot ho desmunta i torna a començar

El documental parla de diferents maneres d’afrontar la relació entre l’amor i el matrimoni en tres casos etnogràfics amb estructures familiars diferents: la poligínia, la poliàndria i la monogàmia.

La primera societat de què tracta són els Woodabe, pastors nòmades de la vall del Níger organitzats poligínicament. La segona, els Yimba del Tibet nepalès amb poliàndria fraternal. I finalment un cas de monogàmia d’una família reconstituïda del Canadà.

Un castell del Loira fa de teló de fantasia, un referent molt present a occident per parlar de l’amor romàntic. Quina és la dialèctica entre aquest amor i el matrimoni? Com s’enfronten les diferents cultures a aquest binomi estrany? El matrimoni és una institució amb la funció de reproduir-se, donar continuïtat familiar, procurar seguretat i estabilitat, etc. No hi ha amor en un matrimoni, però el món és ple de matrimonis per amor. A què es dóna això? Com s’ho fan les diferents cultures per institucionalitzar sentiments i emocions? Cada un dels tres casos etnogràfics presentats en el documental descriu tres estils de matrimoni amb i sense amor, de divorci, d’acceptació familiar,etc.

A occident la societat cortesana diu que el matrimoni és amor, i a d’altres societats també hi ha sovint alguna història, llegenda o creença semblant. Per tant, si amor és matrimoni, passem la vida intentant fer-los encaixar. Perquè hi hagi una nova unió, se n’ha de trencar una altra prèviament, cal una crisi. Així doncs, el matrimoni amb amor sempre ve d’un conflicte. L’amor no sustenta famílies, les separa, les destrueix, divideix propietats i els membres. Matrimoni implica la possibilitat de divorci, a tot arreu.

Per parlar de tot l’entramat que envolta aquesta unió i desunió, també es tracten d’altres temes, com els rituals que legalitzen les institucions. En totes tres cultures, hi ha un xaman, un sacerdot o una figura mestre de cerimònies que  guia l’acte amb paraules sagrades. En totes s’intercanvien arres (que poden ser monedes o llavors d’ordi) i senyals de durabilitat (com l’anell occidental o les llavors d’ordi dels yimba).  Els woodabe, si bé no tenen símbols tant evidents als nostres ulls, al capdavall acaben fent el mateix. La dona li diu que vol que mati un toro, i això és sinònim d’una gran festa social de reconeixement de la unió. El repartir la carn de l’animal sacrificat entre tothom, no deixa de ser simbòlicament el mateix que els anells o les llavors. Totes les institucionalitzacions d’unions arreu tenen una component molt fort de tradició, fins i tot les bodes occidentals pel civil imiten el mateix escenari que els religiosos.

Però no totes les coincidències acaben aquí, totes les societats tenen un espai informal perquè la gent es relacioni. A occident és el ball de bodes, al Tibet una dansa molt lenta i pausada, el Níger són els nois qui es maquillen i volen seduir les noies. Són espais per fer nous vincles i contactes, per desplegar la xarxa social. I on el grup fa un pas per acceptar la nova unió. El grup també ha d’acceptar, sobretot la figura de qui mana, la persona nouvinguda. Totes les societats tenen ritus d’acceptació de nous membres.

Com ja s’ha dit anteriorment, totes les cultures tenen un mecanisme per trencar unions i formar-ne de noves. Quan l’amor fa acte de presència i irromp sense importar-li la família, l’estabilitat, la unió... es produeixen divorcis. També hi ha rituals i passos que cal seguir per afrontar un divorci en totes les societats. El problema més gros apareix quan hi ha fills. Les dones woodabe, per exemple han d’abandonar-los si volen deixar el marit.

Els sentiments i les emocions estan mediatitzats per la cultura, i s’han fet pocs estudis de comparació d’emocions. Com s’expressen les emocions a cada cultura? Com s’interpreten o es canalitzen? L’amor romàntic per exemple, té una connotació a occident que no té a d’altres llocs. És com l’amor filial, tots en tenim i en sentim però a cada cultura es processa i s’expressa de manera diferent. Al cap i a la fi això és el més important, percebre com perceben el món els altres, entendre la importància que donen a les coses, com viuen les diferents emocions.

Maybury-Lewis fa un documental molt il·lustratiu, on s’entenen molt bé els diferents rituals d’amor i matrimoni de tres cultures distants. Es dirigeix a un gran públic i aquí hi ha el problema. Un antropòleg, que precisament es caracteritza per intentar ser el menys etnocèntric possible, ho acaba sent d’allò més i de manera inconscient. L’amor, la família, el matrimoni, el divorci o tots els temes i conceptes de què parla tenen una connotació molt marcada a occident. Per tant l’espectador occidental mira el documental a través del seu filtre, respecta la diferència dels altres pobles però no l’entén. Si l’autor fa servir com a eix vertebral l’amor romàntic i els castells fantàstics del Loira, com l’espectador es pot fer idea de quin és l’amor que senten, perceben i viuen els yimba i els woodabe? Què els remou per dins quan decideixen afrontar una separació? Quina importància hi donen?
------------
Font audiovisual: Maybury-Lewis, David. Extrañas Relaciones. Sèrie Mil·lenium, 1992.