De la intuición a la contrastación: el trabajo de campo en antropología en la formación de los nuevos antropólogos. Teresa San Román – 1996. Resum

El mètode etnogràfic no té una estructura vertebradora vàlida per a tots els estudis antropològics. De vegades pot ser millor d’utilitzar el treball de camp, d’altres, la comparació intercultural. I decidir l’estratègia a seguir sempre és complicat.

Per tant, la primera tasca i la més important d’un investigador cultural és la de dissenyar correctament l’esquema a seguir per a fer l’estudi. És llavors, alhora de dissenyar un treball de camp, quan apareixen problemes. El primer és la disjuntiva que enfronta la comprensió de l’altra amb la comparació intel·lectual. Aquesta contradicció és difícil de fer encaixar, però molt necessari. El segon problema que sorgeix a l’observador de camp és metodològic: cal dissenyar un bon estudi de camp arriscant-se a perdre’s part important de la cultura d’estudi o val més fer una investigació lliure, directa sobre el terreny?

Un bon treball de camp ha de seguir dos passos, primer una bona observació participant que desembocarà a una sèrie de conclusions. Aquestes conclusions poden utilitzar-se com a hipòtesis en el segon pas l’estudi, on es posarien a prova aquestes conclusions. Un treball etnogràfic demana dedicació, calma i meditació, repetició de les coses, anar al terreny més d’una vegada, és important estar segur d’allò que s’afirma.

Així mateix és com s’ha intentat estructurar el treball de camp de la Llicenciatura d’Antropologia Social i Cultural a la UAB, de manera lineal, acumulativa. Es distribueix en quatre assignatures d’un semestre cadascuna.

La primera, Treball de Camp I, serveix d’introducció a la investigació, l’objectiu és familiaritzar-se amb la cultura, aprendre a aprendre, fer servir el diari de camp, treure algunes conclusions bàsiques, etc. S’organitza en poques sessions de grup, algunes d’individuals i moltes d’observació d’un grup concret.

La segona assignatura és Mètodes. L’objectiu és el de canviar radicalment el punt de vista de l’estudiant, familiaritzar-lo amb conceptes tècnics o amb el mètode científic. Partint de la base de Camp I, s’aprèn a crear hipòtesis, contrastar dades, comparar propostes, definir conceptes, etc fins a aconseguir la postura metodològica antidogmàtica que persegueix la carrera.

El tercer semestre es fa Tècniques en Antropologia, on cal reelaborar el disseny teòric per fer-lo pràctic. Cal escollir conscientment les tècniques concretes a seguir, per acabar podent contrastar les hipòtesis i delimitar-les. Es parteix del treball de l’assignatura anterior i es continua treballant de manera individualitzada o en grup.

Finalment, es conclou amb Treball de Camp II, on es fa una contrastació de tot allò après. Sobre el terreny cal posar tots els coneixements adquirits. Es faran guions d’entrevistes, qüestionaris, dissenys de mostres, etc. I es fa de la mateixa manera que Camp I, sobre el terreny complementat amb poques classes individuals o de grup.

Si es segueix aquest eix vertebrador, la formació investigadora dels estudiants, crítica amb els aspectes metodològics i tècnics és bàsica per a la formació dels nous antropòlegs. Així, partint de la mera intuïció, s’arriba pas a pas i amb bona lletra a la contrastació final de tot treball de camp.
------------
San Román, Teresa. De la intuición a la contrastación: el trabajo de campo en antropologia en la formación de los nuevos antropólogos. A Aurora González Echevarria (coord) Simposio VIII Epistemología y método, Actas del VII Congreso de Antropología Social. Zaragoza, 1996, 167-178.