La observación participante en el campo. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Taylor, S.J. i R.Bogdan. Resum

L’article de Taylor i Bogdan parla de l’observació participant del treball de camp. És un text interessantíssim tant per aquells que s’inicien a la recerca etnogràfica, com per als experimentats que necessitin una revisió de mètodes i estratègies.

El text està articulat en tres parts principals. La primera descriu com procurar una interacció social no ofensiva. La segona explica estratègies i tàctiques de camp per obtenir dades. Finalment, la tercera part examina diferents formes de prendre notes de camp escrites o enregistrades.

El primer apartat descriu l’entrada al camp, com els primers dies sobre el terreny són difícils i incòmodes. Es para més atenció a l’acceptació que a l’autèntica recollida de dades. També es descriu de quina manera es negocia el propi rol i la importància de no adjudicar-se’n un de determinat. El concepte de rapport, que es podria traduir com a feeling o confiança, és especialment important durant tota la investigació. Per aconseguir-lo es pot fer el que fan els observats, posar de relleu el que es té en comú, ajudar-los, ser humil i interessar-se pel que fan i diuen.

Com a tàctiques d’obtenció de dades, és important la participació amb el grup, sempre mantenint, però, un equilibri entre la participació activa i l’observació passiva. La millor estratègia per a obtenir dades és tenir algun informant clau. De tota manera, cal no llançar-se de cap al primer que mostra amabilitat, perquè pot resultar fatal si resulta ser mal vist per la resta del grup o si ens aclapara exageradament. És bo estar preparat per retrocedir. Quant a les relacions de camp difícils sempre se’n poden trobar, l’observador “camina per una corda fluixa i ha de ser conscient del perill de la pèrdua d’equilibri”. D’altres tàctiques de camp són actuar com un ingenu, procurar estar en el lloc adequat en el moment oportú, no posar massa èmfasi en la tasca que estem realitzant o ser una mica més agressiu cap al final de l’estudi. Per formular preguntes és bo saber què es pot preguntar i què no es pot preguntar, així com aprendre a redirigir converses cap a allò que realment interessa a l’observador. Pel que fa al llenguatge, els investigadors haurien de ser conscients que els mots varien de significat depenent del col·lectiu, i per tant caldria aprendre l’argot propi del que investiguen.

Per prendre notes de camp, és útil trobar algú a qui llegir el diari de camp perquè pugui donar una segona opinió. Algunes estratègies per recordar paraules i accions són prestar molta atenció, buscar paraules clau, reproduir les escenes mentalment, no estar massa estona a l’escenari d’estudi, dibuixar l’espai, etcètera. Caldria abstenir-se de prendre notes in situ. En relació amb la forma de les notes, s’han de deixar marges, utilitzar pseudònims i no privar-se d’escriure comentaris del mateix observador. Però no s’ha de ser avaluatiu, només descriptiu. S’ha de descriure tot: nosaltres, els altres, l’espai, les relacions, les accions pas per pas; registrar detalls del diàleg i allò que no es comprèn.

Finalment, també és important saber quan s’ha d’acabar un treball i quina és la millor manera de deixar el camp, amablement i deixant la porta oberta a futurs contactes.

------------

Taylor, S.J i R.Bogdan. "La observación participante en el campo." Introducción a los métodos cualitativos de investigación, 1986. Barcelona: Paidós, 50-91.