Marshall Sahlins és un antropòleg americà, nascut el 1930. Ha fet treball de camp a les Fiji, Hawaii i Nova Guinea i ha publicat diverses obres, la més important de totes fou Stone Age Economics, el 1974.
Sahlins és un culturalista i per tant, vol anar un pas més enllà del substantivisme de Polanyi. Està interessat en l’evolució cultural i el neoevolucionisme, i és crític amb el funcionalisme i el biologisisme. Inspirat per Lévi-Strauss també observa la cultura entrellaçant antropologia amb història. Influenciat per Polanyi, estudia les connexions entre economia i societat amb èmfasi en la producció. I seguint la línia marcada per Mauss i el seu Assais sur le don basa les seves obres a parlar sobre cultura i sistemes econòmics a les societats “primitives” en comparació a les capitalistes. Sahlins aconsegueix desacreditar per complet l’evolucionisme unilineal amb tesis com que “la quantitat de treball per càpita augmenta en proporció al progrés tecnològic, i la quantitat d’oci disminueix”. Intenta explicar que els sistemes econòmics són fruit de les cultures i no per sobre d’aquestes.
Sahlins té unes idees principals molt senzilles i molt eficients. La primera és que, en les societats tribals, la unitat domèstica és la institució central de producció; no és poden entendre els factors econòmics sense comprendre la relació entre les parts ja que l’economia són les institucions socials i polítiques. Així doncs l’intercanvi és una relació social contínua, i les normes d’aquest intercanvi són les normes de la relació entre parts implicades, unes normes de reciprocitat. A aquesta producció familiar s’hi han de sumar dos factors incentivadors: el parentiu, com a distribuïdor de béns fora de la llar; i l’autoritat, els caps s’encarreguen d’emmagatzemar i redistribuir la producció en benefici de tota la comunitat, per tant pressionen per produir més.
Si tot intercanvi implica relació social estipulada, Sahlins desplega la seqüència de reciprocitats sobre els graus de parentiu o proximitat social i física. Aquesta seqüència és gradual però passa per tres estadis marcadament distints: reciprocitat generalitzada, equilibrada i negativa. En línies generals la generalitzada consisteix és l’altruisme, l’hospitalitat, ajudar als necessitats sense esperar res a canvi, i és pròpia de unitats domèstiques o llinatges. La equilibrada és la compra amb moneda primitiva on la retribució és immediata i equival al valor d’allò que es rep, i és pròpia de la unitat política o la tribu. Finalment la negativa és l’intent d’aconseguir alguna cosa gratuïtament, és robar o regatejar i és pròpia de la relació amb d’altres grups polítics.
La reciprocitat és un valor moral universal que obliga de forma general a ajudar el qui t’ajuda. Hi ha una doble naturalesa del concepte de reciprocitat: la material i la ideològica. És un intercanvi físic i alhora alguna cosa més. Es canvien les coses no per el que valen sinó per el que val el canvi: l’aliança i la solidaritat. L’alternativa és la guerra i la hostilitat. Al donar no és perd objecte preciós sinó que de fet es conserva una vinculació inalienable amb aquest. I és que “els regals fan amics i els amics fan regals”.
Si el parentiu i la distància social juguen un paper important en la determinació de rols i tipus de reciprocitat i intercanvi econòmic, seguint les premisses de “ajuda a qui t’ajudi i no perjudiquis a qui t’ha ajudat” també la posició política és important. Gent ambiciosa pot acumular poder i llaços socials i convertir-se en un Big Man, un cap, un cacic, etc. la relació econòmica entre poderós i humil és també de reciprocitat. L’”economia de prestigi” és el mecanisme que impulsa la redistribució de béns amb l’objectiu de la ascensió social.
Si l’ascensió social està pautada i regulada, també ho està poder fer fora del poder els tirans. El Big Man haurà d’encarregar-se d’emmagatzemar i redistribuir la producció. La redistribució és una comunitat d’interessos tribals o familiars, una acció col·lectiva, assegurança de supervivència. La redistribució i reciprocitat no només és útil per assegurar el propi grup sinó que serveix per establir aliances intertribals.
Sahlins diu que en les societats tribals no hi ha divisió com en el món capitalista on separem de la vida el treball o l’economia. En el cas de les tribus i pobles “primitius” la vida no es divideix de res, hi ha un continu que abraça economia, treball, política, religió, família i tots els aspectes de la vida. Sahlins però, critica una divisió cartesiana que alhora predica. Al seu torn ell també divideix l’economia en capitalista o tribal, sense tenir en compte la infinitat de gradacions que poden existir en cada una d’elles.
Quan Sahlins planteja l’economia tribal, ho fa en oposició o, almenys, en contrast amb l’economia capitalista com si abans del capitalisme tota l’economia fos tribal i totes les economies tribals seguissin el mateix patró. Però això no és així. Cada cultura crea els seus mètodes de supervivència. Per tant, si bé és cert que en totes les cultures hi ha intercanvi, parentiu, producció, reciprocitat, etc. aquests conceptes no poden observar-se des de la teoria sinó des del punt de vista local, ja que suposadament encaixaran de forma diferent en cada societat. En totes les cultures existeix amb més o menys presència el concepte de la reciprocitat i la obligació mútua, més enllà dels simples intercanvis; però en totes la significació i implicació és diferent.
Tot i que l’economia tribal es veu justa i equilibrada comparada amb el capitalisme negre i salvatge que sovint se’ns ven, en un món globalitzat amb més de sis mil milions de persones, un món de necessitats infinites i recursos limitats, és una utopia intentar aplicar un sistema de producció tribal. Però observar les estratègies econòmiques de diferents societats pot ajudar a reformar el sistema capitalista. De fet tots dos sistemes són diferents però comparteixen coses que no els haurien de convertir en oposats sinó en complementaris. Tots dos sistemes es basen en uns interessos compartits per una comunitat, en relacions socials i associacions, en béns i serveis intercanviats en el mercat i en l’apropiació i acumulació de riquesa. Emmirallar-se en d’altres sistemes, no creure’s l’únic, és la clau de volta per fer un pas endavant i refundar el capitalisme. Agafar el bo i millor d’aquí i d’allà i incrustar-ho en el sistema per millorar-lo. Tot i que el sistema capitalista sigui global cal deixar que s’impregni del caràcter cultural de cada regió per així emmotllar-se a la cultura del seu voltant i ser més efectiu. Qualsevol intent d’universalisme serà etnocentrisme i condemnat al fracàs. El sistema és al servei de la gent i de les seves relacions i no al revés.
------------
-Sahlins, Marshall (1974) Economia tribal. A: Godelier, Maurice. (1979) Antropología y economia. Barcelona: Anagrama, 233-259.
-Gudeman, Stephen. 2001. The anthropology of economy. Oxford: Blackwell Publishers Ltd.
-Molina, José Luis; Valenzuela, Hugo. 2007. Invitación a la antropología económica. Barcelona: Edicions Bellaterra
-Sahlins, Marshall. 1974. Economia a la edad de piedra. Madrid: Akal Editor
