La proposta funcionalista de Malinowski

Malinowski explica la decepció que suposa per ell que els crítics i els lectors del seu llibre es meravellessin de les característiques exòtiques dels trobriandesos i passessin per alt el significat real d’allò escrit: mostrar els principis bàsics del mètode funcionalista.

L’autor defensa que sigui quin sigui el punt de partida de l’observació (ell parteix de la vida sexual) l’objectiu final és poder definir una cultura dins del seu marc institucional, entrellaçant tòpics que conformen una unitat orgànica indestructible.

Malinowski presenta les bases de l’Escola Funcionalista i del Mètode Etnogràfic dient que cal trencar amb els prejudicis des d’on partien escoles anteriors com els evolucionistes o difusionistes. Reclama menys especulacions i més mètode científic precís. Per poder conèixer, diu, cal estar immers, amarat de l’objecte d’estudi, ficat dins de la comunitat indígena. Per això defensa un mètode d’investigació directa organitzat, amb un sòlid mètode empíric que la recolzi.

L’important és tenir un guió d’actuació i seguiment, cal desprendre’s de tot per entendre-ho tot. L’antropologia no pot anar a buscar amb una taula per omplir, l’antropologia troba. Per això cal eliminar idees preconcebudes. Posa l’exemple dels rituals de pas presentats per Van Gennep, i en diu que, tot i ser una gran contribució a la disciplina, al camp no són més que etiquetes classificatòries que limiten l’horitzó de possibilitats. Per això defensa que cal conèixer la llengua i estar disposat a viure totalment com un indígena.

La cultura és un tot integrat, funcional i coherent. Per això cada element només pot estudiar-es en la seva relació amb els altres. El tot és més que la suma de les parts. Per exemplificar-ho parla del sexe, la nutrició i l’organització econòmica. Per tant, el que cal és estudiar com les intitucions s’organitzen per satisfer les neccessitats de les persones. Aquestes necessitats poden ser de tipus instrumental o cultural.

Repassa el significat i caràcter funcional del mite i, posant com a exemple el mite d’incest a les Trobriand, dóna a entendre que l’”aspecte antiquari” de les cultures són vius i en total relació al context tant a les societats anomenades primitives, com en la nostra. 
------------
A partir del text: Malinowski, B. “Prólogo” a la tercera edición de La vida sexual de los salvajes del Noroeste de Melanesia, Madrid: Morata, 1975: 25-43

Luke, I am your father

Paper del pare en la procreació i en l'organització del parentiu en la societat trobriandesa

La societat trobriandesa és de filiació materna. El fill és concebut i creat per la mare, el pare no té un paper en la generació dels fills, no té cap relació entre pare i fill. L’home és un mer espectador de la creació de nens. La funció del pare és purament social, és l’home que està casat i viu amb la mare. Per definir-lo sovint s’utilitza el mot tomakava, que vindria a traduir-se com a foraster. Però el cert és que no hi ha una paraula exacta per definir un pare de les Trobriand, la paternitat és la “relació de parentiu tama”. El tama és l’home que té una relació íntima amb la mare i que és l’amo de la casa. Aquest home cuida, protegeix i estima els seus fills, però a poc a poc va perdent la influència sobre ells. Qui guanya terreny és el kada, el germà de la mare que, com que pertany al grup d’aliats naturals, guanya autoritat sobre el fill de la seva germana.

Si l’herència es transmet per via de la figura materna, seria obvi afirmar que els trobriandesos es comparen fisícament amb les seves mares, però és precisament al contrari. És una ofensa insinuar que algú s’assembla a la seva mare o a algú de la mateixa “sang” que ella. Però, en canvi, és correcte afirmar la semblança amb el tama, encara que no s’assemblin en res. Tots els nens s’assemblen als seus tama, i l’explicació que els indígenes donen és que el contacte continuat de l’home amb la mare, acaba donant forma als fills.

Efectivament, els trobriandesos no tenen constància de la paternitat fisiològica, ignoren el poder generador de l’acte sexual i, de fet, creuen fermament, i ho demostren amb llegendes, que les joves poden tenir fills essent encara verges.

Però perquè hi hagi paternitat hi ha d’haver matrimoni: si una dona té un fill abans d’estar casada, l’home que l’acompanya pot refusar de casar-s’hi o no reconèixer els fills com a seus. Tot i que ignorin la paternitat fisiològica, es guien amb un dogma: “Totes les famílies han de tenir un tama, totes les dones han de casar-se per tenir fills, a cada casa hi ha d’haver un home”. És més important, doncs, l’existència social d’un pare que el reconeixement biològic d’aquest.

------------

Malinowski, Bronislaw (1982 [1920]). “El padre en la psicologia primitiva” a Estudios de Psicología Primitiva. Buenos Aires: Ediciones Paidós.

Confesiones d'ignorancia y fracaso - Malinowski. Resum

Malinowski es pregunta a què es deuen els buits que sorgeixen d’un treball de camp, com apareixen i què denoten. En diu que molts investigadors creuen que no tenen res a dir sobre un aspecte determinat, però per ell si no es descobreix alguna cosa, si no s’arriba a saber res sobre un tema, no vol dir que “no en tinc res a dir”, sinó que “no n’he descobert res”. I no descobrir res ja és descobrir alguna cosa. Els buits d’informació no poden passar-se per alt, tenen algun significat. Per trobar-lo cal honestedat i humilitat en el treball de l’antropòleg.

A partir d’aquí, l’autor procura descriure detalladament el que per ell és el millor mètode que pot fer servir un antropòleg per ser coherent i conseqüent amb tot el que es vagi trobant durant la investigació. Per exemplificar aquest mètode, Malinowski fa un repàs de la seva estada a la Melanèsia, on va observar principalment les expressions agrícoles de l’arxipèlag i com aquestes es relacionen amb la màgia. En diu que el primer aspecte important és aprendre la llengua dels nadius i viure amb ells per entendre’ls.

Hi ha un parell de punts importants alhora d’enfrontar-se a un treball de camp: el procés de coneixement i la comprensió. Per començar, cal una recollida exhaustiva de documentació quantitativa, després dades qualitatives i lingüístiques que completin un tot informatiu. Finalment, és d’igual importància l’explicar com s’ha arribat a adquirir cada una de les dades. Per tant, primer cal entendre què fan els altres, anotant fets aïllats, després entendre el perquè ho fan, què els aporta, quines són les diferents institucions... i finalment fer-ne una petita síntesi. Cal tenir en compte però que l’observador pot tenir una opinió sobre el que significa en conjunt, dins de la societat, allò que està estudiant, però no està obligat ni li correspon d’explicar-ho. Malinowski descriu les institucions dels seus argonautes, però no opina sobre la funció essencial. També és important el fet que cada observador és expert en algun o altre camp, que és impossible abraçar totes les branques del saber; es pot entendre de simbologia i obviar la botànica i la tecnologia – com li va passar, en part, a Malinowski.

L’observació cal fer-la lliure de prejudicis. Diu l’autor que de vegades la mateixa investigació els acaba trencant a tots.

Un altre tema desenvolupat per l’autor és la importància del plantejament de l’estratègia a seguir. Donar massa importància a un aspecte d’una societat o entendre’l com a universal pot ser un error fatal. L’antropologia no és mai exacta, cal reelaorar, reobservar, és constant reciclatge. Quan es torna del camp i s’escriu, es reposa i es medita la vivència, quan passa el temps, l’observador s’adona que té llacunes, que va descuidar coses, que ho pot fer millor. Per això Malinowski diu que si no hagués tornat una segona i una tercera vegada a Melanèsia el seu estudi fóra més incomplet. A més, el treball d’un antropòleg no és tancat o finit, d’altres hi poden abocar, col·laborar per enriquir-lo o utilitzar-lo per enriquir-se ells, ja sigui reconeixent les grans aportacions o els errors comesos pels autors.
------------
Malinowski, Bronislaw. Confesiones de ignorancia y fracaso, a Lloberta, J.R. (ed) La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama, 129-139.

Argonautes del Pacífic Occidental - Malinowski - 1922. Resum.

El text és el primer capítol d’Els Argonautes del Pacífic Occidental on Malinowski explica la importància de la xarxa comercial de la kula, per als habitans de Melanèsia.

Abans de començar a explicar què és la kula, Malinowski dedica un capítol sencer dels seus Argonautes, a fer una explicació detallada del procés metodològic que ha fet servir per recollir les dades i així poder presentar-se davant del lector de manera oberta, científica, precisa i sincera. L’autor vol descriure el seu mètode a partir del seu relat, a partir del moment en què va arribar tot sol en una platja de Nova Guinea i va haver de fer grans esforços per poder-se posar en contacte amb els indígenes. Quan entra al poblat per primer cop, de seguida ja vol entaular conversa i preguntar conceptes tècnics, però s’adona de la seva gran mancança: el desconeixement de la llengua indígena. Per tant es dedica a buscar dades quantitatives, tot i que en aquell moment li sembli absurda i una pèrduda de temps aquest tipus de recollida de dades.

Malinowski diu que hi ha tres principis metodològics: conèixer el caràcter científic de l’antropologia, viure amb els indígenes i utilitzar una sèrie de passos per recollir i sintetitzar dades.

És molt important viure enmig dels indígenes per, com diu l’autor, començar a formar part de l’ambient i a estar personalment interessat per el que passa. Al cap d’un temps, els indígenes ja no paren atenció a l’etnògraf, que passa a ser un element més del lloc, i per tant actuen amb normalitat sense alterar-se per la presència de l’observador.  De totes formes, és difícil de copsar el tarannà dels indígenes, per això sovint es cometen errors, es fan preguntes fora de context, etc. Pel que fa al tercer principi metodològic, el de ser conscient dels resultats científics de la recerca, l’autor vol deixar clar que no es tracta de tenir prejudicis sinó d’estar al dia dels avanços, de sevir-se de les experiències dels altres per fer front als possibles problemes amb què es pugui trobar.

Al contrari del que s’havia cregut sempre, els indígenes no són uns salvatges sinó que també tenen lleis i ordre social i personal. I tot i que pugui ser cert que no són conscients dels codis tribals que segueixen, no vol dir que hagin de ser tractats com a infants. Tenen uns sistemes molt clars que cal organitzar en taules i gràfics. Diu Malinowski que perquè es creguin un etnògraf, ha d’ordenar-ho tot, catalogar-ho tot per oferir una visió general a partir de dades estadístiques d ela cultura que pretén desciure. Per això, a tall d’exemple, l’autor descriu cronològicament i sintètica els esdeveniments que va presenciar en relació amb la kula.

Però establir regles i patrons és una mica artificial, si bé és cert que hi ha tendències culturals, res és rígid en una societat. No es pot passar res per alt, no es pot apartar cap tema, tant la vida íntima com es sistemes d’organització són importants. La capacitat de l’observador és bàsica per no deixar-se res. I la millor manera de fer-ho és utilitzant un diari etnogràfic. Així l’investigador pot contrastar dades i observacions, això sí, sense oblidar de participar i prendre part en la vida dels indígenes.

Finalment també cal plasmar l’esperit dels indígenes: les opinions, concepcions i percepcions sobre allò que fan. Allò que senten com a membres d’una determinada societat. I transmetre-ho, com diu l’autor, en un corpus inscriptionum, un conjunt de pensaments i opinions indígenes. O sia, adonar-se de la visió que l’indígena té del propi món. Els valors de la cultura, les institucions, aspiracions, com l’afecta el que l’envolta, etc. I coneixent els desitjos que impulsen la vida dels indígenes, potser ens servirà per entendre la pròpia naturalesa d’occident.
------------
Malinowski, Bronislaw. Introducció: objecte, mètode i abast d'aquesta investigació a Els Argonautes del Pacific Occidental I, Barcelona: Edicions 62, 53-78.