Confesiones d'ignorancia y fracaso - Malinowski. Resum

Malinowski es pregunta a què es deuen els buits que sorgeixen d’un treball de camp, com apareixen i què denoten. En diu que molts investigadors creuen que no tenen res a dir sobre un aspecte determinat, però per ell si no es descobreix alguna cosa, si no s’arriba a saber res sobre un tema, no vol dir que “no en tinc res a dir”, sinó que “no n’he descobert res”. I no descobrir res ja és descobrir alguna cosa. Els buits d’informació no poden passar-se per alt, tenen algun significat. Per trobar-lo cal honestedat i humilitat en el treball de l’antropòleg.

A partir d’aquí, l’autor procura descriure detalladament el que per ell és el millor mètode que pot fer servir un antropòleg per ser coherent i conseqüent amb tot el que es vagi trobant durant la investigació. Per exemplificar aquest mètode, Malinowski fa un repàs de la seva estada a la Melanèsia, on va observar principalment les expressions agrícoles de l’arxipèlag i com aquestes es relacionen amb la màgia. En diu que el primer aspecte important és aprendre la llengua dels nadius i viure amb ells per entendre’ls.

Hi ha un parell de punts importants alhora d’enfrontar-se a un treball de camp: el procés de coneixement i la comprensió. Per començar, cal una recollida exhaustiva de documentació quantitativa, després dades qualitatives i lingüístiques que completin un tot informatiu. Finalment, és d’igual importància l’explicar com s’ha arribat a adquirir cada una de les dades. Per tant, primer cal entendre què fan els altres, anotant fets aïllats, després entendre el perquè ho fan, què els aporta, quines són les diferents institucions... i finalment fer-ne una petita síntesi. Cal tenir en compte però que l’observador pot tenir una opinió sobre el que significa en conjunt, dins de la societat, allò que està estudiant, però no està obligat ni li correspon d’explicar-ho. Malinowski descriu les institucions dels seus argonautes, però no opina sobre la funció essencial. També és important el fet que cada observador és expert en algun o altre camp, que és impossible abraçar totes les branques del saber; es pot entendre de simbologia i obviar la botànica i la tecnologia – com li va passar, en part, a Malinowski.

L’observació cal fer-la lliure de prejudicis. Diu l’autor que de vegades la mateixa investigació els acaba trencant a tots.

Un altre tema desenvolupat per l’autor és la importància del plantejament de l’estratègia a seguir. Donar massa importància a un aspecte d’una societat o entendre’l com a universal pot ser un error fatal. L’antropologia no és mai exacta, cal reelaorar, reobservar, és constant reciclatge. Quan es torna del camp i s’escriu, es reposa i es medita la vivència, quan passa el temps, l’observador s’adona que té llacunes, que va descuidar coses, que ho pot fer millor. Per això Malinowski diu que si no hagués tornat una segona i una tercera vegada a Melanèsia el seu estudi fóra més incomplet. A més, el treball d’un antropòleg no és tancat o finit, d’altres hi poden abocar, col·laborar per enriquir-lo o utilitzar-lo per enriquir-se ells, ja sigui reconeixent les grans aportacions o els errors comesos pels autors.
------------
Malinowski, Bronislaw. Confesiones de ignorancia y fracaso, a Lloberta, J.R. (ed) La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama, 129-139.